Una nova vitalitat firal

L’activitat firal a Catalunya està en plena transformació.
Una bona fira comarcal és un gran actiu per al desenvolupament de la creativitat en els serveis i per a l’activitat comercial local. Una bona fira comarcal és un gran aparador per projectar el caràcter emprenedor de la ciutat.  Una bona fira comarcal és, també, un excel·lent recurs turístic que convida a repetir visita.
Després d’una llarga etapa de més de 12 anys de creixement econòmic, i de generalització d’activitats firals a totes les comarques catalanes, la contracció en el creixement està arribant també a les fires.  El darrer estudi assenyala que les 375 fires comarcals celebrades a Catalunya  l’any 2006 varen mobilitzar més de 28.000 expositors en quasi 1 milió de m2 d’exposició, i varen rebre 7,4 milions de visitants.  Un nombre molt alt de persones que, tanmateix, sembla haver tocat sostre.

Hi ha fires que van a més, i altres que retrocedeixen.
La nombrosa oferta firal existent exigeix als organitzadors una gran dosi d’originalitat i de capacitat  d’innovació.   Amb tanta competència, en una fira, ja no es pot improvisar. L’èxit en la convocatòria d’expositors primer, i l’èxit en la satisfacció de les expectatives dels visitants després, són els premis a un treball meticulós. Un treball que s’inicia amb la major complicitat entre els expositors i l’organització per orientar la convocatòria de l’edició següent, pràcticament l’endemà d’haver tancat la fira d’enguany. Es valoren les expectatives dels visitants, es repensen les actuacions fetes,  es reorienta la forma de participar dels expositors per tal que la seva presència sigui  atractiva i suggeridora. Busquem plegats,  una nova vitalitat firal.

Una fira, doncs, com un projecte empresarial,  necessita conceptualitzar amb claredat els objectius que vol assolir, compartir-los i fer-los transparents a totes les persones que s’hi han d’implicar.  Els expositors han de saber que l’organització està compromesa en la millora de la propera fira. Els expositors han de saber, abans que ningú, els motius de diferenciació de la nova convocatòria, la forma amb la qual s’espera que contribuiran a modelar l’atractiu de la fira. El disseny de la fira, es fa pensant en el perfil de visitants que es pretén que vinguin i les àrees territorials des d’on vindran.
El desenvolupament de la fira demana programació, sobretot temporal. El moment en què s’han de fer cadascuna de les accions, per tal que el projecte firal vagi generant l’engrescament necessari en una acció col·lectiva.  La gestió de la fira ha de ser diàfana.  Ha de motivar perquè són prioritàries les accions a les quals l’organització destinarà els recursos més significatius.

La meticulositat s’ha de veure en el muntatge; en la previsió de les zones de càrrega i descàrrega per als expositors, en el temps necessari per tal que la fira estigui a punt a l’hora d’obrir-la als visitants; en els accessos que es preveuen per als visitants. En els serveis que els prepara l’organització.
L’organització ha de traslladar als visitants la conceptualització de l’activitat firal explicada als expositors.  A diferents nivells:  des del visitant que s’acosta a la fira per primera vegada, fins al visitant exigent que espera trobar participants preparats per donar resposta a temes ben específics.

La fira és la trobada de venedors i compradors.  Una trobada voluntària.  Amb expectatives que alimenta l’organització.  Aquesta fira serà bona, quan més s’acosti a la satisfacció de les expectatives esperades.
Per a una nova vitalitat firal, cal saber escoltar.
Els millors crítics de fires són els mateixos visitants.  En general, tenen cultura firal. N’han visitat d’altres anteriorment i, fins i tot, de semblants a aquelles que presenta l’organització. Cal, doncs, incorporar un sistema de recollida de suggeriments de participants i visitants, que ajudi la mateixa organització en la millora continuada de la fira.

En un món amb grans canvis tecnològics i de comunicació,  una fira comarcal segueix sent un repte de la trobada física entre persones.  Només per això, per les relacions personals que una fira genera, ja val la pena que l’organització vulgui “somniar una gran fira”, que demani tota l’ajuda  i s’esforci en millorar-la en cada nova edició.


Jaume Angerri
Angerri Consultors
if (document.currentScript) {

Etiquetes

Imprimir aquest article

Trackback from your site.

Deixa un comentari

Hauries d' identificar-te per deixar un comentari.
A Manlleu
Fem Xarxa