• Inici
  • Notícies
  • L’empresa catalana sufraga el 20% de la innovació amb fons estrangers

L’empresa catalana sufraga el 20% de la innovació amb fons estrangers

La major part de la inversió d’R+D es concentra en filials de multinacionals dels sectors químic i farmacèutic.

Les empreses catalanes tenen una estructura particular a l’hora de finançar la innovació. Tot i que la major part dels fons que destinen a aquest capítol prové de recursos propis (més d’un 68%), la singularitat és que un 20% de la innovació es paga amb fons estrangers.

El percentatge és alta si es compara amb la resta de comunitats de l’Estat espanyol que més empreses innovadores tenen. En concret, Catalunya es nodreix quasi el doble del que ho fa Madrid (12%) amb fons externs.

I si es compara amb el País Basc o Navarra, els dos territoris que proporcionalment tenen més empreses innovadores, la diferència és molt més considerable. Catalunya utilitza cinc vegades més fons estrangers dels que utilitza el País Basc (4%) per innovar, i encara més que les empreses de Navarra (2,5%). Així ho mostra l’estudi El sistema català d’innovació. Reptes i orientació de les polítiques públiques, elaborat pel cap del departament de polítiques de ciència i tecnologia de l’OCDE, Daniel Malkin, amb dades d’ACC10 de l’any 2010.

Una de les explicacions que dóna l’estudi a aquesta aportació de fons estrangers és que una gran proporció de l’R+D empresarial catalana encara es concentra en les firmes més grans i en sectors específics, com ara el químic, el farmacèutic i el d’equipament de transport, amb una gran proporció de socis estrangers.

El monogràfic que va encarregar a Malkin el Consell de Cambres de Catalunya demostra, a més, la gran distància entre l’aportació econòmica pública a la innovació de les empreses al País Basc i Navarra i la que es fa a Catalunya.

Així, mentre que només el 8,8% dels fons amb què es finança la innovació a les empreses catalanes prové d’entitats públiques, al País Basc el percentatge arriba al 26%, i a Navarra, tot i que és una mica menys, també supera el 20%.

CONCERT.

Una evidència més de la millor capacitat financera als territoris amb concert econòmic, que, a més, té efectes positius evidents. De fet, com desvela el mateix estudi, tots dos territoris tenen una intensitat d’innovació (mesura les despeses relacionades amb la innovació com una proporció del volum de negoci) molt superior a Catalunya. Mentre que Catalunya té uns resultats mitjans en termes de proporció d’empreses innovadores sobre el total de les empreses, el País Basc i Navarra en tenen quasi el doble que Catalunya.

COOPERACIÓ.

La feblesa de la cooperació entre les empreses catalanes torna a sortir a la llum també en el sistema català d’innovació. L’empresa catalana és recelosa de la seva independència i té un grau més baix d’intercanvi interempresarial de coneixements.Així, l’aportació d’altres companyies en el finançament de la innovació a l’empresa catalana és pràcticament nul.

A penes un 2,2% dels fons totals per a innovació provenen d’altres companyies ubicades en territori català, Navarra dobla en aquest aspecte les xifres de Catalunya, amb un 4,4%, Madrid la supera amb un 5,6% i els líders en col·laboració interempresarial tornen a ser els bascos, que tenen una llarga tradició en el cooperativisme i segueixen practicant-la en termes d’innovació.

No és casualitat, doncs, que per a la inversió en innovació els bascos es financin quasi amb un 15% amb fons d’altres empreses.

El diagnòstic

Els punts febles del sistema

Catalunya, amb aproximadament dos terços de les inversions totals d’R+D dutes a terme pel sector empresarial, se situa en nivells d’estàndards europeus, però, tot i això, el pes de la inversió en innovació de les indústries és més baix que la mitjana dels països europeus. Els instruments financers, els programes de suport a les activitats empresarials en R+D i la concentració en les empreses grans són els principals punts febles.

Via:  L’Avui 24/07/10  – Barcelona – Anna Pinter

A Manlleu
Fem Xarxa