Joves innovadors Osonencs a la Lego League de robòtica

Quatre joves Osonencs van participar a la final de la Lego League de robòtica amb una idea innovadora en el camp de la biomedicina. Trobareu més informació a L’Econòmic d’aquest cap de setmana.

Què vols ser de gran? La pregunta, no per molt repetida, ha deixat de ser un dels principals maldecaps -normalment acompanyat de restes de saliva aliena a les galtes- que hom pot tenir quan travessa la seva franja d’edat més tendra. Hi ha determinats casos, però, en què la pregunta es converteix en una ocasió immillorable per fer gala del ventall dels dots que un atresora i per demostrar que la capacitat per innovar i ser emprenedor no té res a veure amb l’edat.

Podria ben bé ser el cas de quatre joves estudiants de Sant Pere de Torelló (Osona) que fa unes setmanes van tornar de Saint Louis (Estats Units) convertits en el desè millor equip del món de la Lego League de robòtica, un concurs que posa a prova les habilitats dels participants a l’hora d’enginyar, desenvolupar i exposar un projecte que té les joguines de la casa que dóna nom al certamen com a principals eines.

The Santperencs -així, en anglès, per donar més internacionalitat a la cosa- és un equip format per dos xavals de 15 anys i dos més de tan sols 11 anys que van entrar en el Top 10 de la prova americana després d’haver triomfat en el concurs català (celebrat al Cosmocaixa) i d’haver sortit igualment vencedors de l’eliminatòria espanyola (que va tenir lloc a Bilbao).

L’ENGINY, A PROVA.
La Lego League és un festival en el qual s’apunten 12.000 equips d’arreu del món i que posa als participants el repte de, agafant com a base peces i materials de Lego, crear un robot que sigui capaç de superar les proves que planteja el jurat. A més, els equips han de ser capaços d’explicar el seu projecte i de respondre de manera argumentada les preguntes que els fan els examinadors. La raó de l’interrogatori és descobrir si totes les idees han sortit dels seus joves cervells o si hi ha alguna mà adulta darrere de cada troballa.

El fet és que la majoria de participants formen part d’escoles i col·legis i tenen un professor de ciències que els orienta i compleix les funcions de tutor però, en canvi, el guia de The Santperencs és Carlos Mateo, un carter jubilat que es va començar a interessar per la robòtica com a via per incentivar la formació acadèmica del seu fill -membre de l’equip-.

És Carlos Mateo qui apunta que el concurs fa esprémer la capacitat d’enginy dels joves i, mentre busquen solucions per al projecte, adquireixen nocions d’enginyeria, informàtica, robòtica i aeronàutica, així com també han d’espolsar-se possibles temors a parlar en públic ja que cal defensar els perquès de l’obra oralment (i en anglès a la final dels Estats Units) davant els membres del jurat.

BIOMEDICINA.
El robot que l’equip osonenc va presentar a la prova científica suposava, segons Carlos Mateo, “una idea innovadora en el camp de la biomedicina”. Consistia en un braç articulat (fet de peces de Lego) que controlava remotament una màquina (igualment construïda amb les mateixes peces de la casa de joguines) que simulava un làser apte per extirpar berrugues. El contacte visual entre màquina làser i braç articulat es resol via internet i això deriva en el fet que, en la seva possible aplicació pràctica, el facultatiu podria practicar la intervenció a distància i amb garanties d’èxit. De fet, a la seva tornada dels Estats Units The Santperencs han despertat l’interès del camp científic i han estat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona per donar detalls del seu giny.

Més enllà del desafiament científic, el guia dels joves participants no nega que hi ha un esperit competitiu darrere de la prova i que han hagut de dedicar moltes hores al projecte -durant un any s’han trobat per treballar-hi un parell de dies a la setmana i hi han gastat totes les vacances-. El resultat ha estat que l’equip osonenc ha obtingut, amb la desena plaça, el millor resultat d’un equip europeu en el certamen (Holanda, Noruega o Suècia van quedar per sota el lloc cinquanta) i la satisfacció de la feina ben feta.

Tenen clar que l’any vinent es tornaran a presentar a la prova però que, en cas de sortir guanyadors del certamen espanyol, renunciaran a anar al mundial perquè “és una despesa econòmica molt gran”. Carlos Mateo diu: “Hem rebut molt d’assessorament altruista de gent, d’institucions i d’universitats”. De diners, en canvi, ben pocs. La ciència no és futbol.} else {

Etiquetes

Imprimir aquest article

Trackback from your site.

Deixa un comentari

Hauries d' identificar-te per deixar un comentari.
A Manlleu
Fem Xarxa